Here comes the sun...

Vale, ara sí que sí. Després d'unes setmanes que si sí, que si no... ¡PLOF! in bloom. No sé d'on trons han sortit tantes plantes, pòl·len, flors... bueno, això darrer sí. Els montrealesos s'afanyen en comprar terra i plantes per posar bonics els seus jardins. Una cosa tan efímera com la pròpia primavera... en uns mesos les plantes s'achicharraran per la calor i després seran sepultades per tones de neu, i torna a començar... mentrestant, fan patxoca... La gent ha canviat radicalment de manera de vestir, d'humor... fan vida al carrer i als balcons, les terrasses ja s'han instal·lat (prenent un bon tros de carretera, sovint) i estan petades de gent. I jo, que mai he estat fan de les terrasses, faig cua pacientment amb els meus allies per prendre quelcom en una d'elles...
Tot tipus de fauna envaix la ciutat. Ahir vaig veure un ós rentador en un jardí. I unes monges ortodoxes venent iogurt al mercat Jean Talon. Estranyes, descontextualitzades i peludes criatures les dues... 

Carrer Rachel cantonada amb Parc Lafontaine. Fa dues setmanes el mont Royal es veia marró i depriment...

Posta de sol a prop del Parc Lafontaine. Cels preciosos.

Sobre la porta de l'esglèsia ortodoxa de st. Pere i st. Pau al village gai.

Basílica de st. Anna. Gegantina per una població ridícula. Inaugurada el 1979 en un moviment estratègic del Vaticà per reivindicar Québec com a enclau estratègic, feu catòlic rodejat de protestants, etc...

La feina se m'acumula, però l'ambient ha millorat amb dues visiting espanyoles molt maques. Algunes coses s'han arranjat i ara em puc veure passant un altre hivern i una altra primavera en aquest continent. I sobrevisquent. Resiliència al poder.