dimarts, 24 de gener de 2012

PEUS

Vés per on, avui em vé de gust escriure en català. Potser és perquè he visitat el blog dels ultramonos, on he après què vol dir "baiard". O perquè porto un seguit d'intercanvis de mails (que no d'informació o favors, fluxe unidireccional, d'ells cap a mí) amb excompanys de feina (i tanmateix amics!) que m'estan treient de merders metodològics diversos en aquesta llengua. O potser és que començo a enyorar-me seriosament. O que estic fins a la figa de canviar de l'anglès al francès malgrat pensar en castellà i ja no sé en què parlar o escriure i acabaré ben boja i amb un peacho crisis d'identitat. Bé, que aquesta és en Català.

Volia ensenyar-vos 2 coses que tenen a veure amb els peus i que, afortunadament per tots vosaltres, no impliquen ensenyar-vos els meus peus. Seria més fàcil anar-se'n al llit amb la Scarlett Johanson i que ella, a més, confirmés públicament el flirt. Però també seria més desagradable que llevar-se amb, posem, la Carmen de Mairena, i que a més s'obsessionés amb vosaltres rollo Glenn Close i no us la traguéssiu mai més de sobre. (Desagradable, eh? I know... sóc molt gràfica quan vull).

En aquestes dues setmanes i escaig he fet dues compres curioses. La primera són les meves sabatilles d'estar per casa. Molta gent té sabatilles d'anar per casa. Fins i tot sabatilles de vellut, peluix, caltentetes... però... quanta gent coneixeu que tingui BOTES d'estar per casa? doncs au, ja coneixeu com a mínim una!


La segona són una mena de crampons light que m'he firat per no matar-me. I és que, ei! avui ha fet "bon dia"! un grau positiu! Ha plogut tot el dia! (un dia gris de merda) La neu s'ha fos! (Deixant un munt de fang, slush i tolls). I fins i tot he vist dos esquirols esverats (grans com conills, una mica amenaçants i tot). Primavera? Ni de conya... només una petita treva del general Hivern. Com ja havia dit abans, la conseqüència immediata d'aquests canvis de temperatura tan brutals és que es formen pedaços de gel bastant perillosos, sobretot si és pel matí i encara no tens tota la psicomotricitat al 100%... per això aquest dissabte vaig comprar-me aquest gadget, que és menys chungo que uns crampons de veritat, són plegables i extensibles, no eren gaire cars (uns 30CAD) i no fan malbé el terra (però millor treure-sel's al entrar a un lloc, he vist que patines una mica al marbre amb ells posats, seria paradoxal relliscar sota sostre per haver estat previsora). La foto no és meva, però com deia abans... com menys us ensenyi els meus peus, millor.
Em sembla una meravella de la tecnologia, un prodigi d'una ment preclara, la hòstia en I+D. El fred genera tantes necessitats que ha fet prosperar una indústria. Centenars d'inventors donant-li al magí (16 hores mínim al dia tancats a casa sense poder sortir de canyes amb els col·legues... ja em diràs tu) per parir invents que ara mateix diríeu (com el Xavi Castillo)... "Txé... Pa què?". Mentres, seguiré buscant el producte definitiu que eviti el vaho a les ulleres. Algún cap partit i miop deu haver-ho inventat. Fijo.

I això és tot.
Bueno, no. Vinga. Aquesta és per als més valents. Buh!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aghhhhhhh casi vomito al ver las fotos de los pies!! A part d'això, m'agrada llegir el teu blog. No saps les ganes que m'agafen de venir-te a visitar!
Petons

Marta Luque

galais ha dit...

ma-so-ca... Per veure la foto dels peus i per voler venir-me a visitar...

Pepe Ventura ha dit...

Botes per casa=antídot de la luxúria.

La meva mare li va regalar unes semblants a la Marta. Bromur pur.

Aúpa baiard!